SOBRE AKINATOR.COM

Trobo molt útil i interessant que ens donis (als lectors) la oportunitat de participar activament en la construcció d’aquest blog no només deixant-hi comentaris, sinó podent, també, fer propostes per a nous posts. Per estrenar aquesta eina, doncs, aquí va la meva proposta:

Fa uns dies vaig descobrir un joc a internet amb el qual m’he entretingut unes quantes hores i he compartit estones divertides amb amics i amigues. Es tracta de l’Akinator. Tot i que no en vull fer publicitat, us diré que el joc consisteix en pensar un personatge real o de ficció i respondre les preguntes del mag Akinator, amb un simple sí, no o probablament. Després d’unes quantes preguntes i respostes, el mag Akinator acostuma a endevinar “màgicament” el personatge en el que estem pensant.
Amb diferents amigues i amics hem plantejat al mag personatges cada cop més difícils, de la realitat o de la ficció, personatges de pel.lícules i novel.les, del món real i del món mític i, sempre, indefectiblement, després de quinze o vint preguntes i respostes, el mag l’encerta i tothom sucumbeix a la màgia dels seus poders.
Encara que la tendència a deixar-se seduir forma part de la condició humana, sabem, quan ho pensem racionalment, que tot això no és tan estrany. El mag Akinator disposa d’una base de dades potentíssima on hi té emmagatzemades totes les característiques i fets vitals de tots els personatges, reals o de ficció, de la cultura universal. Sap, per exemple, que Emma Bovary no era rossa, que Sant Gabriel enarbola una espasa, que la Betty Boop es maquillava els ulls amb rimel negre i que Lech Walessa llueix bigoti. Té molta informació, gairebé tota, aquest mag Akinator. Però una tarda, a mida que les nostres exigències augmentàven i ens deliem per posar el mag en una situació compromesa, on nosaltres poguessim ser els guanyadors, augmentaren també les ganes, de ben segur inconscients, de què el mag ens parlés d’algú més proper.
Aquí comencen els problemes, no només pel mag Akinator sinó també per a nosaltres. Pensem un personatge: ell no ho sap, però hem pensat en Salvat Papasseit. Després d’algunes preguntes per situar temporalment el nostre personatge, arriba el moment difícil: És espanyol?, pregunta Akinator. Sí, no, probablemente, no lo sé: aquestes són les possibilitats que tenim com a resposta. però nosaltres sabem perfectament, no en va ja portem algunes hores de pràctica, que si responem que sí quan pregunta si era un escriptor espanyol, la base de dades treballarà sobre poetes del segle XX que han escrit en castellà; si diem que no ho era, passarà a altres dades d’altres països europeus; tampoc podem cliquar l’opció “probablemente” perquè sabem que això no és una qüestió de probabilitats i, és clar, cliquar “no lo sé” no ens ho podem pas permetre. Sabem que era català.
El resultat és que nosaltres estem absolutament desconcertats i Akinator encara més perdut en la foscor de la manca de dades. La màgia s’ha acabat. Akinator ha de reconèixer que no ho sap i acceptar la derrota. Aleshores, en un últim alé, el mag ens dóna una sèrie d’opcions possibles. Ah!, potser encara hi ha esperança… però no, entre les possibilitats de la llista no hi figura el nostre personatge. Salvat Papasseit no forma part d’aquesta base de dades que, en forma de joc, es presenta com a universal.
No sé què passaria si plantejessim a Akinator personatges africans o xinesos, però sé que si li plantejem J. V. Foix ens dóna com a resposta C. José Cela i si pensem en M. Aurèlia Capmany ens respón amb el nom de C. Martín Gaite i això que tant Foix, com Papasseit com Capmany són fàcils de trobar a wikipedia.
El pitjor de tot és que nosaltres, en pensar en Papasseit, ja ens veiem a venir que el mag no l’endevinaria pel simple fet de ser Català.
Elena.